ÀNCORA. Setmanari de la Costa Brava. Història

EDICIÓ 3000 I 60 ANYS D'EXISTÈNCIA

Fou el 30 d'octubre de l'any 1947 quan Enric Descayre i Salgas amb visió de futur i de servei a la ciutat, creà junt amb un grup d'amics de l'època una revista setmanal de quatre pàgines que portà inicialment el nom de CHUT, ja que el seu contingut era íntegrament esportiu.
Posteriorment el dia 1 de desembre de 1949 passà definitivament a denominar-se ÀNCORA en augmentar les seves pàgines amb un contingut més variat.

Una de les primeres redaccions d’ÀNCORA del carrer Verdaguer, 13, als anys 50. D’esquerra a dreta, Josep Anglada, Jaume Llado(fill), Enric Descayre, Jaume Lladó (pare) i Josep Vallverdú

El número 500 fou publicat en format normal en data de 26 de setembre de l’any 1957; l’edició número 1000 en format especial va sortir a la llum el dia 24 d’agost de 1967; el número 1500 fou publicat com a edició normal el dia 28 d’abril de l’any 1977; l’edició 2000 va ser editada en format especial el dia 27 de novembre de l’any 1986 i l’edició corresponent al número 2500, que va coincidir amb l’edició extraordinària de Nadal va sortir publicada el dia 12 de desembre de l’any 1996.

Components del Setmanari ÀNCORA fent redacció els anys 60 al domicili de la directora Margarita Wirsing del carrer Capmany. D’esquerra a dreta: Joaquim Janó, Claudi Isern, Ramón Gruartmoner, Narcís Masferrer, Lluis Palahí, Joaquim Gruart, Alejandro Grau, Margarita Wirsing, Francesc Callicó i Enric Figueras

El 24 de juny de l'any 1965 posà a la seva capçalera el subtítol de Semanario de la Costa Brava. Els primers anys, per les circumstàncies polítiques del país, es publicà en castellà si bé a les seves pàgines hi figurava sempre algun treball escrit en català, essent bilingüe fins al número 2.000, publicat en data de 27 de novembre de l'any 1986 en què passà a publicar-se íntegrament en català i també catalanitzà la seva capçalera. En els darrers anys ha augmentat la seva tirada i difusió i també s’ha posat al dia amb les noves tècniques d’impressió a color.

Estiu de l’any 1965, una redacció improvisada a l’aire lliure a la terrassa del Bar Montserrat. D’esquerra dreta: Enric Figueras, Alejandro Grau, Margarita Wirsing, Joaquim Gruart, Claudi Isern, Francesc Illas, Narcís Masferrer, Lluis Palahí i Antoni Grau

A part de l'edició setmanal de la revista, ÀNCORA ha editat en diverses ocasions alguns llibres que recopilen treballs literaris apareguts a les seves planes setmanals, donades les transcendències històriques que tenen per a la ciutat. Entre ells cal destacar "Bosquejo Histórico de la Villa de Sant Feliu de Guíxols" d'Eduardo González Hurtebise; "El Ferrocarril de Sant Feliu de Guixols a Gerona" d'Ignasi de Blas i "El fet musical a Sant Feliu de Guíxols, 1865-1975" de Gerard Bussot.L’any 2000 el Setmanari ÀNCORA va instituir el Premis Literaris, com a voluntat de fomentar la creació literària i al mateix temps per servir de promoció de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i alhora també per retre homenatge als que durant molts anys de la seva existència foren directors de la publicació. En la modalitat d’Investigació i Recerca, el Premi Enric Descayre i Salgas; en la de Narrativa el Premi Claudi Isern i Llorens i en el de Poesia Marinera el de Margarita Wirsing i Bordas.
Els treballs guanyadors de les edicions dels premis han estat editats en forma de llibre o d’encartament ens els exemplars de la mateixa revista.
Al llarg d’aquests seixanta anys d’’existència d’ÀNCORA, i al arribar a l’edició 3000, es vol retre homenatge a totes aquelles persones que han col•laborat de forma desinteressada a que les edicions del setmanari sortissin puntuals i setmanalment al carrer. Lamentablement algunes d’elles ja no estant entre nosaltres, en canvi altres si.

El Diputat Josep López de Lerma va visitar el 25 de febrer de l’any 1980 la nova redacció del Carrer Verdaguer ,6. A la taula de redacció l’acompanyen Josep M. Isern i Rafael Albiol

Si Descayre en fou el fundador, es pot dir que Margarita Wirsing l'any 1956 en fou la continuadora i conservadora alhora que directora d’aquest mitjà informatiu guixolenc, fins que, per raons laborals, l'any 1972, es desplaçà a residir a Barcelona, succeint-la en el càrrec de director, Claudi Isern fins l'any 1992, amb motiu de la seva defunció.
ÀNCORA, segons la definició que fa l'Oficina de Justificació de la Difusió, és un setmanari guixolenc d'informació general comarcal. A les seves pàgines hi tenen cabuda treballs literaris, poesia, informació esportiva, gràfica, noticiari local, història guixolenca d'altres temps, informació municipal, concursos, passatemps, acudits, etc. Ha estat, i continua sent-ho, completament apolítica i per sobre de tot defensora dels interessos de la ciutat, mantenint sempre una posició independent, i si alguna vegada ha defensat opinions determinades que la redacció del Setmanari ha cregut convenients per a Sant Feliu, mai no ha negat les seves pàgines a les persones que també han considerat com el seu deure, el defensar criteris oposats.

El dia 13 de desembre de l’any 1980, l’Honorable Ramon Trias Fargas, aleshores Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, va visitar la redacció d’ÀNCORA acompanyat del diputat guixolenc al Congrés, Josep López de Lerma. A la dreta del conseller el redactor Josep M. Isern i a la seva esquerra Claudi Isern, en aquella època director d’ÀNCORA

El setmanari ÁNCORA, ha fet i representat al llarg de tots aquests anys d’existència -i així segueix- un gran esforç digne de tota admiració pels que, setmana darrera setmana cuiden desinteressadament que la seva sortida al carrer sigui factible, puntual i edificant, junt amb els nombrosos col•laboradors amb què compta. Capítol especial mereixen els anunciants que amb la seva publicitat han ajudat en gran manera al manteniment de les edicions.

A la mateixa visita del Conseller Trias Fargas, també hi foren presents Jaume Lloveras i Lluis Palahí, redactors del setmanari

Hi ha anunciants fidels que han mantingut la seva publicitat des del primer número i això es pot comprovar comparant les edicions. Els lectors i subscriptors també són part important de la vida d'ÀNCORA, ja que sense ells no tindria sentit fer setmanalment la feina de compaginar, imprimir i donar sortida a la llum les edicions setmanals.

Preparació d’una edició del setmanari l’any 2000 a la redacció actual del Passeig dels Guíxols. D’esquerra a dreta , Elisabet Costa, Josep Vidal , Josep M. Isern i Joan Canadell

Ara per ara el Setmanari ÀNCORA és la revista guixolenca de més llarga durada de la història local i això es pot comprovar repassant la voluminosa col•lecció que compren tots els exemplars editats des d'aquell dia 30 d'octubre de 1947 en que aparegué per primera vegada. Tal com s’ha esmentat en diverses ocasions, els 'ancoristes' ens sentim orgullosos de la tasca que fem setmanalment i si som llegits, ens en sentim agraïts.
I com que els anys passen molt ràpidament, amb aquesta fita d’haver aconseguit arribar a l’edició 3000, el que suposa seixanta anys d’existència, la llavor que aquell 30 d’octubre es va sembrar necessita renovació amb noves incorporacions per continuar mantenint-la i si convé renovar-la per tal que quedi escrita setmanalment la història d'aquest Sant Feliu de la Costa Brava.

PORTADA DE L'EXEMPLAR 3000