EL GUIXOLENC CARLES NADAL GUANYA EL D'INVESTIGACIÓ, EL MALLORQUI MIQUEL LOPEZ CRESPI EL DE NARRACIÓ, I ENRIQUE CAMÓN, D'ARENYS DE MAR, EL DE POESIA MARINERA

La proclamació dels guanyadors de la tercera edició dels Premis Literaris Àncora organitzats per aquest Setmanari, conjuntament amb l'Ajuntament i amb el suport de la Diputació de Girona i la Fundació Caixa de Sabadell, va omplir la sala de plens municipal divendres 15 de novembre, en un acte que va ser presentat pel periodista i director de Ràdio Sant Feliu Josep Andújar amb l'assistència de Josep M. Isern, director d'Àncora; l'alcalde de la ciutat, Joan Alfons Albó, el delegat dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, Joan Domènech; Jaume Borrell, de Caixa de Sabadell, regidors dels diferents grups municipals; el Dr. Joaquim Molas i la resta de membres del jurat dels premis.

Va encetar l'acte el director del Setmanari Àncora Josep M. Isern, amb les següents paraules: ""Senyores i senyors, benvinguts tots i molt bona nit. Un any més, i ja van tres, ens trobem aquí reunits en aquesta sala d'actes i de plens de l'Ajuntament de Sant Feliu per proclamar els guanyadors de l'edició d'enguany del Premis Literaris ÀNCORA.

Tot i que ja se'n ha donat informació, recordarem que al premi Enric Descayre i Salgas d'investigació s'han presentat dos treballs, al de narració Claudi Isern i Llorens 19, i al de poesia marinera Margarita Wirsing i Bordas, 45, en total alguns menys que a l'edició anterior, però tot i això estem contents del ressò que en aquests tres anys han anat agafant els premis literaris de Sant Feliu, i la prova la tenim en l'origen dels treballs, ja que n'hem rebut de les Illes Balears, del País Valencià i per descomptat de casa nostra, Catalunya.

Creiem que, amb el poc temps de rodatge que portem, ens podem sentir satisfets i ben pagats per la tasca que fem ÀNCORA d'organitzar aquest concurs literari en pro de la cultura del nostre país, i servir també al mateix temps per fer promoció del nom de la nostra ciutat, Sant Feliu de Guíxols. Per descomptat que això no seria possible sense la col·laboració de les institucions i entitats que ens donen suport, a les que una vegada més el hem de mostrar el nostre agraïment.

A l'edició d'aquest any, es dóna la circumstància, nova per nosaltres i no sabem si és molt usual en altres concursos, que l'autor d'un dels treballs optant al premi de narració, i que el jurat va decidir concedir-li un accèssit, ha decidit posteriorment renunciar-hi, al·legant en el seu escrit de renúncia, entre altres motius, que ha variat i ampliat el treball, que actualment no és el que va escriure i presentar en el seu dia i que el jurat va conèixer; i, per tant, retirar-lo de la convocatòria Aquesta narració era la titulada "Si en fa d'anys d'aquell abril", amb el pseudònim de "Floreal Vallés".

També, i per a l'edició del proper any, hi haurà un canvi en la composició del jurat de poesia marinera. Narcís Masferrer renuncia el seu lloc, per considerar que els seus 89 anys són prou per justificar el plegar de treballar de tot, segons ens ha manifestat. Per tant agraïm des d'aquí a l'amic Masferrer la seva col·laboració en aquests tres anys dels premis literaris. Ha acceptat agafar el relleu en el seu lloc la poetessa guixolenca Àngela Ribas.

Pel que fa al premi d'investigació i recerca, s'està estudiant per a les properes edicions ampliar l'àmbit de recerca i investigació dels treballs a la comarca de la Vall d'Aro o Baix Empordà, detall aquest que s'ha d'acabar d'estudiar i que ja quedarà recollit a les bases de la convocatòria de l'any 2003.

Seguidament el Dr. Joaquim Molas, membre del jurat de poesia marinera, ens parlarà sobre una escriptora molt coneguda i propera a nosaltres mitjançant la conferència que porta el títol de " Mercè Rodoreda, el jardí com a referent d'identitat". Té la paraula doncs el Sr. Molas, i a tots vostès moltes gràcies per la seva presencia en aquest acte.""

Amb la precisió que caracteritzen els seus estudis, Joaquim Molas va desenvolupar en mitja hora la relació i la identificació de Rodoreda amb els jardins. Sota el títol Rodoreda, el jardí com a referent d'identitat, el Dr. Molas va explicar el pas de la visió subjectiva i poètica que Rodoreda havia mantingut en els seus inicis, fins que el procés vital, marcat per l'exili, i la intel·lectualització d'aquesta visió la porta a transformar-la en literatura.

En la seva coneferència, Molas també va anunciar la sortida a la venda d'un nou llibre de Rodoreda aquesta mateixa setmana: un centenar de poemes de l'autora recollits per Abraham Mohino. No donades per acabades per l'autora, aquestes obres giren al voltant dels jardins i les flors, principalment les roses -símbol, aleshores, de la vida- amb la mateixa càrrega de força simbòlica que caracteritzen les seves novel·les.

Amb un recorregut temporal iniciat en la infantesa de Rodoreda a la seva casa amb jardinet al barri barceloní de Sant Gervasi i fins al comentari de novel·les com Aloma i Mirall Trencat, Molas va explicar l'evolució de la identificació de l'autora amb els jardins; des del jardí evocador de la infantesa, símbol del paradís perdut i de la pàtria perduda, que va utilitzar en els seus escrits després de l'estada a Praga amb els seus jardins -que descriu sumptuosos i plens de flors- i havent hagut de comprovar la cruesa de l'exili des del 39, Rodoreda, afirma Molas, intenta recuperar-se a ella mateixa després del tall vital sofert. El procés d'identificació personal exemplificat en els seus orígens amb Aloma, novel·la que presenta un jardí esquifit com el seu a Sant Gervasi i que explica el pas de la pèrdua de l'adolescència, es veu canviat ja en la publicació de Jardí Vora el Mar. Publicada el 1966 ja presenta dos jardins, aquest petit i íntim i el sumptuós on ja no es troba amb ella mateixa, i on també apareix la oposició casa-jardí que trobem de fons també en altres obres; casa, que simbolitza el reducte de la gent derrotada i vençuda, i el jardí, com a espai de la llibertat i les il·lusions de la infantesa. Aquesta relació d'oposició arriba en la seva màxima esplendor simbòlica amb Mirall Trencat, on el jardí abstracte ja és, afirma Molas, un mite sense referència concreta i on, aquesta identificació rep un procés de valoració de l'ús del jardí de manera abstracta i simbòlica fent del jardí un espai on hi transcorre la infantesa i que pateix un desenllaç molt dolent..

Mercè Rodoreda, amant de Romanyà on va començà anant-hi de visita i on s'acabà establint en els seus darrers anys de vida, abans de tenir acabada la casa que s'hi feu construir, ella ja tenia dissenyat el que seria el seu jardí davant el bosc obert i a prop del dolmen que, per ella, van tenir una gran càrrega simbòlica.

A continuació es va procedir al lliurament de premis . En primer lloc el va recollir Carles Nadal que va fer una explicació de la seva obra amb les següents paraules davant al nombrós public: ""El meu treball consisteix fonamentalment amb la descripció d'unes tècniques de pesca i d'uns fets. Després també consisteix amb una breu biografia de vint-i-un personatges que jo he conegut en el transcurs de la meva vida pescadora i per acabar amb unes fotografies dels llocs on es pot anar a pescar. Tot això esta articulat en quatre línies: la primera es tal i com haviem dit els fets i les tècniques de pesca, però això d'entrada te una petita dificultat que es que els fets es una cosa que t'en dons compte el temps ens el desfigura, moltes vegades els oblides i els fets canvien amb els temps i amb els anys. Les tècniques de pesca jo descric evidentment les que m'han semblat oportunes d'escriure però no son les úniques in per tant no vol, dir que assenti càtedra amb això sinó que simplement es la meva experiència. La segona línia es la línia de la gratuïtat: aquí si que tinc que dir que si en la vida tot te un preu, les persones que em varen ensenyar a mi ho varen fer d'una forma gratuïta , i en conseqüència jo també m'he vist impulsat a transmeto gratuïtament, a escriure-ho gratuïtament perquè tota la gent que vulgui pugui recollir aquesta experiència.

La tercera línia es la línia de l'amistat i aquesta Lina de l'amistat en principi amb totes aquestes persones l'he tinguda dintre un marc que es el marc de les costums i després de la terra. Això vol dir que la pesca es una costum molt arrelada en tots nosaltres, molta gent de Sant Feliu ha tingut la costum d'anar a pescar i la terra el mar és part de la terra entre cometes imprescindible per Sant Feliu. I després l'amistat es una cosa que així com per exemple els fets s'obliden i moltes vegades es desfiguren l'amistat no es desfigura mai, al contrari, jo penso que amb el temps va creixent i s'estén a totes les famílies. I com a ultima línia voldria dir al línia de la família i li tinc que agrair el que m'hagi impulsat a fer això sobretot i en especial ala meva esposa Maria àngels i després en el meu fill en Toni i la meva futura jove l'Elisabet, a tots moltes gràcies i a vostès també per la seva amabilitat.""

Francesc Aicart com a representant del jurat del premi d'investigació, va explicar els motius i consideracions del jurat per otorgar el premi dotat amb 1000 €., de la següent manera*:

Seguidament es va llegir l'acta del premi de narració curta dotat amb 650€ més l'accèssit de 325€, i el no estar presents a la sala ni el guanyador del premi, el mallorquí Miquel López Crespí, ni l'accèssit, el valencià Josep Valor i Gadea, ambdós absents per justificats motius familiars tal i com va anunciar el director del Setmanari. Tanmateix el públic assistent va poder assabentar-se del currículum que va desglossar el presentador de l'acte. Un cop acabat, l'escriptor Toni Sala va fer l'explicació del vot com a representant d'aquest premi: *""

Passant a la vessant de poesia marinera dels premis literaris, una vegada llegida l'acta i presentats els guanyadors va recollir el premi de 500 € Enrique Camón Fernández de Avila, resident a Arenys de Mar.
I també va explicar l'obra presentada: ""Breument, el motiu del tema del premi es el que em va atreure que es el tema del mar, i això es fonamentalment una persona que ha nascut a la Meseta i després he viscut a Vitòria que son llocs que no tenen mar. Recordo encara quan els meus pares hem portaven al Cantàbric els estius i la olor d'aquells moments del mar la recordo i l'he portat sempre. Llavors quan vaig venir a Catalunya he viscut a Badalona, d'on es tota la meva família, i després estic vivint a Arenys d'Amunt i ara estic a Arenys de Mar i m'he tornat a retrobar amb el mar. I entenc que el mar es una cosa tant meravellosa i que ha nodrit tota la nostra historia des dels temps més antics i des de les arrels clàssiques que sense un mar no podríem viure. Gràcies a tots.""

Seguidament van ser els dos accesits de poesia marinera els que van passar a recollir els premis de 250€ cadascun. Per la seva part, la gironina, Isabel Oliva Prat va dir: ""Be, jo de parlar no en se gaire però he portat una poesia per llegir-la precisament perque el tema del mar també m'ha encantat sempre i sóc una ennamoradissima del mar, i del mar de Sant Feliu, perque ja de petita veníem amb el trenet amb la meva mare i el meu germà -sols perque el pare ja havia mort- a banyant-nos aquí. I sempre sempre a Sant Feliu. Després ja amb la generació del 600 també vaig venir sempre sempre cap aquí Sant Feliu. I la poesia aquesta que us voldria llegir precisament que serà molt breu es la que explica tot el que jo he sentit el no poder tenir una casa a Sant Feliu. Mirant el mar a la dreta cap aquell canto, port salvi, es el títol d'un d'aquests dels tres poemes que vaig presentar "Tema amb variacions", perque també el lligo una mica amb la musica. Perquè serà més fàcil explicar la gran enyorança que tenia pel mar que no he pogut tenir mai una casa, he vingut a passar dies però he llogat. Es diu Port Salvi i hi ha una endreça, una cita de K. Kavafis treta d'un vers d'un poema d'ell Mar matinal, que diu "deixeu que aquí m'estigui i que m'enganyi com si veies tot això" o sigui la recança de no tenir, m'havia d'enganyar a mi mateixa pensant que la tenia la caseta."" I va procedir a fer la lectura d'aquest poema, un dels tres que conformen l'obra.

Finalment, el segon accesit, Joan Constans i Aubert, de Barcelona, va comentar que ""M'han presentat com un poeta de Barcelona... si que ara visc a Barcelona però soc fill d'Olot. Llavors, el meu pare, la veritat, des de la meva infantesa i joventut és una mica més al nord, és al guard de Roses, de Cadaqués, d'aquella zona. Per això en aquestes poesies meves hi surt Roses, Cadaqués, i he preparat quatre poesies molt senzilles amb un llenguatge molt planer recordant una mica les havaneres que es canten a les tavernes de la costa, i donat quatre visions diferents: la primera seria la joventut, una parella jove que torna i l'espera la seva novia, la segona mes aviat seria la cançó d'un vell que recorda temps passats, però he procurat que no fos massa trista, l'he provat de donar una mica d'alegria, una mica d'ironia, la tercera vull fer una lloa al parlar salat, el parlar salat que es fa a Cadaqués, que també es fa cara a tossa i el lligo també amb el que es fa a les illes; i ala quarta poesia es una critica irònica sobre l'explotació immobiliària, sobre l'aprofitament de la mar, potser poc original però l'he acabat així. Moltes gràcies a tothom.""

Narcís Ruscalleda, com a representant dels membres del jurat de poesia marinera, va justificar els seus vots: *"

Per tant, en tot cas voldria dir-vos que hem fa molta il·lusió trobar-me aquí, entre altres coses, perquè hem sento enmig de bastants coneguts, i òbviament per compartir, per haver recollit una estona aquesta magnifica explicació sobre Mercè Rodoreda, que és una persona que, fins i tot, els serveis territorials de cultura té una relació especial. En el carrer ciutadans de Girona on teniu la seu, la Mercè Rodoreda va assistir al cos present quan va morir el delegat Joan Saqués i encara hi ha gent que ho recorda quan ve allà, m' explicava concretament la senyora d'en Narcís Jordi Aragó. L'altre dia em deia, quan vinc aquí és que veig la Mercè Rodoreda amb els darrers honors que modestament se li varen poder retre.

La Mercè Rodoreda que, d'altra banda, és una persona que té molts admiradors i de la seva obra òbviament, i persones que vetllen una mica de perpetuar-la com la meva exprofessora la Maria Àngels Vilallonga, que esta maldant de fer una mena de patronat fa temps, que no me n'ha parlat, no sé com ho té, però que, en tot cas, perquè és la propietària d'una de les dues cases que Rodoreda tenia a Romanyà, i que doncs li agradaria fer un punt de referència sobre aquesta escriptora. I jo sempre l'he animat en aquest sentit. I encara si voleu us diré mes cosa; modestament a nivell privat estic treballant en una biografia d'una parella de músics i n'hi ha una que és autora d'una sardana -d'això a sant Feliu en sabeu molt- que es diu "Aloma", precisament dedicada a la Mercè Rodoreda. Per tant, independent que fins i tot amb aquests desplaçaments per carretera moltes vegades no ensopego l'hora aquella que per ràdio fan aquell programa que diu "Estimada Rodoreda" i que escolto amb molta il·lusió. Això era una mena d'entourage que dirien els francesos. I encara més m'ha agradat compartir amb vosaltres aquesta estona sobretot perquè era el prolegomen d'aquests Premis Àncora, una revista que també conec de molt de temps, de referències de gent que hi havia col·laborat, i que és un goig veure s'ha nat continuant i que la teniu en plena vigència i a més ha donat aquests premis, com en el seu moment per exemple la de Blanes, "Recull" va generar uns premis que han estat importantíssims. En el cas vostre, tot i que han estat els tercers, em sembla que és molt important aquest palmarès que es presenta tant el senyor Carles Nadal que esta aquí present com aquest altres autors que en definitiva han representat l'interès en l'àmbit dels països catalans -no debades un és de Mallorca i l'altra de València- i el senyor que també ha estat aquí present, que malgrat de ser d'altres terres com ha dit ell de la Meseta ha demostrat -i això es importantíssim pels que tenim l'obligació de defensar la nostra cultura- de dominar extraordinàriament el català per la qual cosa el felicito.

M'ha complagut trobar com a guanyadora també la senyora Oliva Prat; òbviament, sabeu que la Miquel oliva prat va ser un excel·lent arqueòleg, una carrera truncada per un accident de cotxe anat o venint de Roses i, per tant, la família Oliva Prat, ens mereix molt de respecte a la gent de la cultura i més encara els que tenim afiliació o dedicació a l'arqueologia. Vaig descobrir la vena poètica de la senyora Oliva Prat la nit dels poetes a Girona precisament fa poc i m'ha complagut retrobar-la i per tant moltes felicitats a tots els guanyadors.

Gràcies a tots els que hi heu col·laborat, els membres del jurat entre els quals hi tinc també diversos coneguts; des d'un que ja en parlarem després un moment que almenys deu fer trenta i tants anys que no ens havíem vist i havien estat a la mateixa dispesa, Narcís ruscalleda i no li sabia aquestes aventures poètiques pràcticament, per tant es un doble goig; naturalment en Josep Vicente és no sé si caldria dir una bella glòria de Sant Feliu en aquell temps que érem els primers alcaldes de la democràcia que anàvem amb aquella il·lusió que a vegades una mica s'està perdent cadascun en el seu partir esclar. I el Toni Sala que és un professor d'institut de Lloret, que és el meu poble, al qual vaig assistir a la presentació d'un seu llibre, aquell que va haver tant de discussió sobre el mon de ensenyament i les reaccions dels alumnes i com es comporten i dels maldecaps que hi ha, i com que jo sóc de l'ensenyament doncs també m'interessava. I, per tant, fixeu-vos que hi ha tota una sèrie de concomitàncies que m'ha fet molt simpàtica passar aquesta estona amb vosaltres i poder-vos portar l'agraïment institucional de tots els que feu aquest esforços, tots els qui us recolzen institucionalment també, des de l'ajut i des d'altres àmbits privats però en tot cas la tasca de revistes com la vostra, com l'Àncora i de premis d'aquests tipus, que són els que mantenen un caliu important de la nostra cultura, de la literatura, de la recerca perquè he vist aquí conciliar els dos extrems. Aquesta és la manera més bona de demostrar que fem camí i que anem tirant endavant pel bé del nostre país.""

L'alcalde, Joan Alfons Albó, va tancar l'acte dient: ""Jo just voldria afegir unes paraules. Primer al senyor Masferrer, com a exalumne, no li puc discutir que hagi decidit prendre vacances, però en qualsevol cas esperem en algun altre tema poder recuperar-lo. No obstant això, crec que la senyora Àngela Ribas que s'ha comentat que serà nou membre d'aquest jurat és una molt digna successora. Després també voldria agrair l'esforç que em costa que ha fet el senyor Joan Domènech per assistir aquí. També voldria donar les gràcies públicament a la caixa de Sabadell per la seva col·laboració en aquests premis ancora representada aquí pel senyor Jaume Borrell.

Crec que moltes vegades hem repetit i hem incidit en la transcendència del Setmanari Àncora en allò que se'n diu la formació d'opinió de la gent de Sant Feliu. Tinc la impressió, quasi la certesa, que té més transcendència a la ciutat el que pot sortir en un article en el Setmanari Àncora que no pas el que pugui ser portada en un diari de més tirada o d'un àmbit més supracomarcal. Alhora tampoc se m'escapa -i suposo i n'estic convençut que la gent que treballa en aquest setmanari tampoc- de la responsabilitat que això també comporta, i ser coneixedors i sabedors de la transcendència d'aquest mitjà. Crec que en la manera que s'enfoca d'alguna manera posa de manifest que en són coneixedors de la força que teniu.

Després també la diversitat, cal insistir que el fet que es donin tres premis per tres temes tan diferents com és investigació i recerca, narrativa curta o poesia marinera també vol reflectir, ho entenc així, la diversitat de gustos, la diversitat d'opinions i, sens dubte, hi hauria moltes més opcions, però en qualsevol, cas voler comprendre diversos àmbits és un gran esforç. Crec que s'ha d'interpretar en clau d'això: diversitat.

I en darrer terme, s'ha de felicitar de manera especial els guanyadors d'aquests premis, i sobretot pels que no estan aquí. El senyor Carles Nadal també m'ha sorprès molt gratament aquesta vessant seva que desconeixia i com no el senyor Enrique Camon, evidentment amb aquest gran mèrit afegit que ha anomenat d'una manera molt encertada el senyor Joan Domènech; la senyora Isabel Oliva i el senyor Joan Constans. Jo crec que tots sentim per vostès que tenen allò que se'n diu domini de l'idioma, una petita enveja sana, però enveja; per tant, moltes gràcies per haver participat en aquests premis i a vostès per formar part del públic.""

Sortint de l'acte es va invitar als presents a una copa de cava al primer pis del pati de l'ajuntament, per fer a continuació, jurats, guanyadors i autoritats un sopar literari al restaurant Can Salvi amenitzat enguany a les postres per la cantant guixolenca Alícia Calzada.

Publicat a Àncora el 21de Novembre de 2002. Fotos Xavi Colomer-Ribot i Àncora

<<< Proclamació del guanayadors