|
INVESTIGACIÓ I RECERCA - NARRACIÓ
-POESIA MARINERA
 La
revista ÀNCORA-Setmanari de la Costa Brava, com a voluntat de fomentar
la creació literària i al mateix temps per servir de promoció
de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i alhora també per
retre homenatge als que durant molts anys de la seva existència
foren directors de la publicació, convoca la quarta edició
del certamen literari que porta per títol PREMIS LITERARIS ÀNCORA
amb els següents premis:
PREMI ENRIC DESCAYRE I SALGAS D'INVESTIGACIO I RECERCA, dotat amb 1000
€ per un treball sobre Sant Feliu i la Vall d'Aro que faci referència
a temes de turisme, urbanisme, economia, medi ambient, cultura, periodisme
i esports o un estudi biogràfic sobre un personatge, entitat o
fet històric.
PREMI CLAUDI ISERN I LLORENS DE NARRACIÓ, dotat amb 650 €,
per a un treball de narrativa curta sobre un tema lliure.
PREMI MARGARITA WIRSING I BORDAS DE POESIA MARINERA, dotat amb 500 €,
per a poesies que obligatòriament tinguin com a tema la mar o l'escenari
i ambient mariner.
Les bases que regiran la present convocatòria d'aquests PREMIS
LITERARIS ÀNCORA seran les següents:
a) Podrà participar-hi qualsevol persona sense cap tipus de limitació.
b) Els treballs hauran de ser originals, inèdits, escrits en llengua
catalana i no haver estat publicats.
c) Els textos, pel que fa als premis d'investigació i narració,
hauran de tenir una extensió d'un mínim de 40 pàgines
i un màxim de 60 DIN A4 i uns 70 caràcters per línia,
presentats en original, 3 còpies i una en disquet o CD, entorn
processador de textos compatible Windows.
d) Pel que fa al premi de poesia, els treballs hauran de tenir un mínim
de 50 i un màxim de 150 versos i haurà de presentar-se l'original,
3 còpies i una en disquet o CD, admetent-se una única participació
per autor.
e) Totes les obres seran presentades firmades amb pseudònim dins
un sobre tancat i dins el mateix hi haurà un altre sobre tancat
on hi constarà el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor
i el títol de l'obra presentada. A la part exterior de tots dos
sobres hi constarà el pseudònim del participant.
f) La presentació de les obres adreçades a: "SETMANARI
ÀNCORA, del Passeig dels Guíxols, 17 -Galeries del Mar,
Apartat de correus 99 , telf. i fax 972 322 618 de 17220 Sant Feliu de
Guíxols" es podrà fer personalment a la redacció
els dilluns de 6 a 8 del vespre o ser enviades per correu , essent el
termini màxim de presentació el dia 30 d'agost de 2003.
g) El jurat estarà format, pel que fa al premi d'investigació
i recerca, per Josep Vicente, Lluís Palahí i Francesc Aicart;
pel de narració, Xavier Duran, Sergi Dòria i Toni Sala;
i pel de poesia marinera, Joaquim Molas, Narcís Ruscalleda i Àngela
Ribas Aquests podran declarar desert qualsevol dels premis i/o concedir
accèssits. La lectura i proclamació pública del veredicte
del jurat amb el lliurament dels premis es farà en el decurs d'un
acte que s'anunciarà oportunament.
h) h) Els treballs premiats quedaran en propietat del SETMANARI ÀNCORA,
que es reserva el dret d'utilitzar-los per a la seva publicació
de la manera que cregui més convenient.
i) El SETMANARI ÀNCORA també es reserva la facultat de resoldre
qualsevol aspecte que no estigui previst en aquestes bases i al mateix
temps la presentació de treballs al certamen pressuposa l'acceptació
íntegra de les mateixes, dels drets i de les obligacions que se'n
deriven i del veredicte del jurat que serà inapel·lable.
j) Els originals no premiats es podran recollir a la pròpia redacció
del Setmanari ÀNCORA abans del dia 31 de desembre del 2003. Passat
aquest termini no podran ser reclamats.
Amb el suport i col·laboració de:
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Diputació de Girona
Fundació Caixa de Sabadell
Ràdio Sant Feliu
PRESENTATS UN TOTAL DE 44 TREBALLS A LES MODALITATS DE INVESTIGACIÓ,
NARRACIÓ I POESIA MARINERA.
 El
dissabte dia 30 d’agost de 2003 va acabar el termini de presentació
dels treballs per a l’edició d’enguany dels Premis
Literaris ÀNCORA que aquest any 2003 s’han convocat per quarta
vegada consecutiva en les modalitats de Investigació i Recerca,
Narrativa i Poesia Marinera.
Pel que fa al premi Enric Descayre i Salgas d’investigació
i recerca, dotat amb 1.000 euros, s’han rebut tres treballs. Al
de narrativa Claudi Isern i Llorens, amb un premi de 650 euros, s’han
presentat un total de 12 treballs i finalment pel de poesia marinera Margarita
Wirsing i Bordas, dotat amb 500 euros, la quantitat de treballs rebuts
ha estat de 29.
Informarem que molts del treballs provenen de les comarques gironines
i de la resta del Principat, però també se n’han rebut
de fora de Catalunya, com del País Valencià i les Illes
Balears.
Properament es reuniran els membres del jurat del certamen literari per
deliberar i acordar el veredicte d’aquesta quarta edició,
que en aquesta ocasió està format per: Josep Vicente, Lluís
Palahí i Francesc Aicart pel premi d’investigació
i recerca; Xavier Duran, Sergi Doria i Toni Sala pel de narrativa ,i Joaquim
Molas, Narcís Ruscalleda i Àngela Ribas pel de poesia marinera.
Els títols de les obres finalistes decidides pels membres dels
jurats es donaran a conèixer mitjançant aquestes pàgines
del Setmanari ÀNCORA, i també a la web: setmanariancora.com.
L’acte de la lectura i proclamació publica del veredicte
del jurat i el lliurament dels premis està previst fer-ho, com
ve essent tradicional, en el saló de plens de l’Ajuntament
de Sant Feliu, finalitzant amb un sopar literari obert a tothom, quina
data s’anunciarà oportunament.
Recordarem que els Premis Literaris ÀNCORA estan organitzats per
aquest Setmanari i tenen el suport i la col·laboració de
l’Ajuntament de Sant Feliu, la Diputació de Girona, la Fundació
Caixa de Sabadell i l’emissora municipal Radio Sant Feliu.
DELIBERACIÓ DELS JURATS PER DECIDIR ELS FINALISTES I GUANYADORS
Aquest passat diumenge dia 21 en el decurs d’un dinar al Restaurant
del Club Nàutic i amb la presència de tots els components
del jurat de l’edició d’enguany dels Premis Literaris
ÀNCORA, Josep Vicente, Lluís Palahí i Francesc Aicart,
pel que fa al d’Investigació Enric Descayre, dotat amb 1.000
€; Xavier Duran, Sergi Doria i Toni Sala pel de Narrativa Claudi
Isern, dotat amb 650 €, i Joaquim Molas, Narcís Ruscalleda
i Àngela Ribas pel de Poesia Marinera Margarita Wirsing, amb una
dotació de 500 €, aquests varen decidir els finalistes i
guanyadors entre tots els treballs rebuts a les diferents modalitats.
D’aquesta manera en el premi d’investigació han quedat
finalistes els tres treballs presentats titulats: “La guerra civil
a través de la història oral” presentat amb el pseudònim
d’Antaviana; “El port de Sant Feliu de Guíxols”,
amb el pseudònim de Challenger i “Els nostres arbres”
amb el de Mèlia.
Pel que fa al premi de narració, dels 12 treballs presentats,
el jurat va decidir donar com a finalista el treball titulat “Elegia
per a la pau” presentat sota el pseudònim de Roma.
I finalment pel que fa al premi de poesia marinera hi optaven 29 poesies,
decidint el jurat nomenar finalistes les següents: “Naufragis”
presentada amb el pseudònim de Marçal; ” La sal dels
meus pits (Tankes enllaunades)”, amb el de Georgina; “Fil
de Roda”, per Joan Tort; “La mar a cau d’orella”,
per Veles e vents; “Haikus del mar”, per Calafat i “Mare
Nostrum” amb el pseudònim d’Andreu de la Barca.
La participació d’aquest ha estat inferior a l’edició
anterior, tant pel que fa a la modalitat de narrativa com a la de poesia,
en canvi al d’investigació hi han concorregut tres treballs,
un més que a l’edició anterior.
La proclamació publica del veredicte del jurat amb els noms dels
guanyadors es farà el divendres dia 31 d’octubre a dos quarts
de nou del vespre en un acte públic a la sala de plens de l’Ajuntament
de Sant Feliu. Aquest es veurà complementat amb una conferència
que anirà a càrrec de l’historiador de l’art
Frederic-Pau Verrié Faget, finalitzant amb un sopar literari obert
a tothom, amb la presència dels guanyadors, autoritats i membres
dels jurats, quin detall del mateix s’anunciarà oportunament.
Els Premis Literaris ÀNCORA estan organitzats pel Setmanari ÀNCORA
i tenen la col·laboració i patrocini de l’Ajuntament
de Sant Feliu de Guíxols, Diputació de Girona, Caixa de
Sabadell i Ràdio Sant Feliu.
|
|
EL PREMI D’INVESTIGACIÓ
QUEDA DESERT, EL PREMI DE NARRACIÓ EL GUANYA REMEI ROMANOS DE BARCELONA
I EL DE POESIA MARINERA, JOSEP MASATS DE MOLLET DEL VALLÈS
El divendres dia 31 d’octubre la sala de plens de l’Ajuntament
de Sant Feliu va tornar a ser escenari de l’acte de lliurament dels
Premis Literaris ÀNCORA de l’edició d’aquest
any, que organitza aquest setmanari, amb la col·laboració
i patrocini de l’Ajuntament de Sant Feliu, la Diputació de
Girona i la Fundació Caixa de Sabadell. Davant del nombrós
públic que va omplir la sala va donar inici l’acte, que va
ser presentat pel director de Ràdio Sant Feliu Josep Andújar,
amb les paraules de Josep M. Isern, com a director d’ÀNCORA.
PARAULES DEL DIRECTOR D’ÀNCORA
Senyores i senyors molt bona nit.
Tornem a estar aquí reunits un any més per proclamar públicament
els guanyadors dels Premis Literaris ÀNCORA de l’edició
d’aquest 2003. Com ja hem donat a conèixer mitjançant
les pàgines del setmanari, els treballs presentats enguany han
disminuït en comparació amb els de l’any passat, no
obstant això continuarem endavant en la convocatòria d’aquests
premis que, tal com diuen les bases, tenen com a voluntat el fomentar
la creació literària i al mateix temps per servir de promoció
de la ciutat de Sant Feliu. I és en aquest sentit que precisament
amb motiu d’aquest certamen literari, la nostra ciutat es promociona
amb els participants i guanyadors del mateix a diverses poblacions del
país, però especialment a les illes balears ja que des de
la segona edició de l’any 2001 algun premi o accèssit
han estat guanyats per mallorquins, cosa que potser vol significar que
els lligams Sant Feliu-Mallorca ara tornen a estar presents, com ja ho
foren en èpoques passades.
 Com
hem acostumat a fer en edicions anteriors, també iniciarem l’acte
d’avui amb un conferència. Si en els darrers anys vàrem
tenir les dels senyors Josep Vallverdú parlant de Gaziel, i Joaquim
Molas sobre Mercè Rodoreda, aquest any serà el senyor Frederic-Pau
Verrié qui ens parlarà de Salvador Espriu, aquest escriptor
català del qual enguany s’han complert els noranta anys del
seu naixement.
Per acabar excuso públicament les absències aquest nit dels
membres del jurat senyors Joaquim Molas i Toni Sala, que no poden estar
entre nosaltres, el primer per malaltia i el segon per motius d’agenda.
Finalment vull agrair públicament un any més en nom del
Setmanari ÀNCORA, la col·laboració i patrocini rebuts
de l’Ajuntament de Sant Feliu, la Diputació de Girona i de
la Fundació Caixa de Sabadell, que fan possible amb el seu suport
la convocatòria d’aquests Premis Literaris, i al Departament
de Cultura de la Generalitat per a l’edició del setmanari.
Moltes gràcies a tots per la seva presència.
CONFERÈNCIA DE FREDERIC-PAU VERRIÉ
 La
conferència que és part de l’acte de lliurament dels
premis, enguany la pronuncià el professor Frederic-Pau Verrié
amb el tema i títol de “El primer combat. Un record llunyà
de Salvador Espriu” en la qual desgranà la seva relació
amb el poeta des dels temps més durs de la repressió franquista
quan els mots, la paraula, hagueren de ser, en certa manera, clandestins.
És en aquella llarga circumstància que l’obra d’Espriu
es perfilà com un espai d’entotsolament i de dolorida resistència
i adquireix la seva importància històrica: perquè
el poeta viu els mots elegíacs dels seus poemes –majorment
a “Cementiri de Sinera” del 1946– com l’última
línia de defensa en la derrota de la seva pàtria. Una pàtria
que no està en les grans frases i les banderes de l’èpica
patriòtica sinó en els mots heredats, en aquelles paraules
immenses en la seva senzillesa que ens expliquen la petita i hermosa vida
de cada dia: el mar i els seus vents, les vinyes, els fenollars, els alocs,
els camins de terra, els rials de Sinera-Arenys... I no pas amb una finalitat
descriptiva o “ruralista”, sinó amb la simple i pura
presència dels mots.
Els mots d’Espriu són els del què s’ha perdut
però, potser perquè són “mots purs”,
en ells hi ha l’arrel de l’esperança: “...Escriure
volia dir seguir usant els mots, fer que no morís el seu so, ni
la seva forma, ni el seu sentit. Salvar-los. Els mots, gairebé
tot el que li quedava a Salvador Espriu d’un món ideal que
per un breu temps havia esdevingut possible però que llavors s’havia
ensorrat completament...” judicà Verrié. “Ran
del mar tenia // una casa, un lent somni.” –havia escrit Espriu.
Verrié va resseguir la peripècia de la clandestinitat i
els seus personatges en els temps amagats: La Universitat, en la que Espriu
trobà recer i auditori: Palau Fabre, Joan Triadú, Joan Teixidor,
Joan Vinyoli, el mateix Verrié “...i, sobretot, l’extraordinari
Bartomeu Rosselló Pòrcel, per qui Espriu tenia una apassionada
devoció”. (Rosselló Porcel, poeta, mallorquí,
malalt de tuberculosi, vingué a guarir-se al Montseny i morí
a El Brull l’any 38, en temps de guerra).
 Sorgits
purs de la derrota, els poemes de “Cementiri de Sinera”, tingueren,
si més no en certs cercles, una virtut vivificadora: confirmaven
que es tenia una llengua i que en aquesta llengua es podien assolir molt
altes cotes de bellesa i veritat. Va ser el 1947 que Espriu tornà
a llançar una obra senyera, potser la que més de totes:
La “Primera història d’Esther - Improvisació
per a titelles”, Obra màxima de la literatura catalana del
segle passat i més enllà –i probablement de més
ençà–, d’ella Verrié en digué
“...en aquesta obra Espriu realitza en plenitud el conjunt de tots
els seus registres literaris, del grotesc al dramàtic i al tràgic,
del narratiu al líric, de la prosa més col·loquial
a la forma poètica més depurada”.
D’aquesta auto-qualificada d’“improvisació per
a titelles”, Verrié en digué que “...els personatges
d’un teatre dins un teatre, han deixat de ser titelles per assumir
condició més humana.” Hi ha molta bellesa en l’obra,
i potser n’excel·leix el “predicot” de l’Altíssim
(un “personatge” com una mena de déu casolà,
savi i irònic), amb què s’acaba l’espectacle
dels titelles que Verriçé comentà llargament: una
reflexió en què la comicitat –sense deixar de ser-ho–
s’ha tornat seriosa i parla de la tolerància necessària
i el perdó recíproc, a pocs anys d’una guerra civil:
és una “oració” bella i intensa, que fa dir
a Verrié “...Els mots salvats ja no ho són per a entretenir-se.
El to ha esdevingut definitivament seriós i l’“Altíssim”
l’aprofita per a adreçar-se a les joves generacions...”.
Aquest recitat una mica salmòdic del titella, és com un
bell sermó en el qual Espriu no perd l’aptitud i l’habilitat
per alguna petita cabriola d’humor com un somriure trist que subratlla
la importància del missatge cívic de l’Altíssim
que és el de tota l’obra.
La deriva cap a la poesia cívica, que aflora a la “Primera
història d’Esther”, rebrota amb potència el
1960 amb “La Pell de Brau” de sobrenom “Sepharad”
amb què els jueus anomenaven la Península Ibèrica,
llibre de cinquanta-quatre poemes, editat el 1960, que donà ressó
popular a la poesia espriuana i el definí més clarament
com a militant –a la seva sàvia manera– de la pau i
la tolerància; és un altre llibre transcendent de l’obra
de l’home d’Arenys-Sinera –nat a Santa Coloma de Farners–.
Com a partícep del grup promotor de la revista “Ariel”
i després en la creació de la col·lecció de
“Els Llibres de la Lletra d’Or”, Verrié tingué
un paper important en la difusió de l’obra espriuana. La
seva intervenció de divendres passat a la Sala de Plens de l’Ajuntament
la clogué amb un comentari en què es definia tot el que,
durant mitja hora havia explicat: Aquest ha estat el “primer combat”
d’Espriu, el combat per la llengua, però des d’“Antígona”
fins a l’Esther, se n’ha anat definint un altre (de combat)
que jo en diria, genèricament “per la dignitat humana”
que esdevindrà decididament compromís polític amb
“La Pell de Brau”. Uns estímuls, ben cert, per apropar-nos,
personalment i col·lectivament al que va escriure aquell home entotsolat
i lúcid que va ser Salvador Espriu.
 El
text íntegre de la conferència de Verrié es podrà
trobar en el volum que s’editarà amb els treballs premiats
a l’edició d’enguany dels premis literaris.
LLIURAMENT DE PREMIS I VALORACIÓ DELS JURATS
Seguidament es va donar pas al lliurament de premis, prèvia lectura
de les corresponents actes per part del presentador Josep Andújar.
Accèssits Premi Investigació
Pel que fa referència al d’investigació i recerca,
va ser en primer lloc Meritxell Vinyas, autora del treball “La Guerra
Civil a través de la història oral” la que va recollir
el primer accèssit atorgat pel jurat. A l’apartat de l’explicació
de l’obra que cada autor fa, aquesta va dir: “més que
res el meu treball va consistir en parlar amb gent que havia passat la
guerra civil a Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro i Castell
d’Aro, analitzar tot allò que m’havien dit i arribar
a una conclusió del que havia estat realment la Guerra Civil aquí,
perquè realment nosaltres sabem moltes coses del que va passar
però ho sabem a través de llibres i no és tal com
va passar i no tenen en compte els sentiments de les persones o coses
que consideri que són molt més importants que si Franco
va decidir fer qualsevol llei... al cap i a la fi qui ho mou són
les persones, no els polítics”.
Beatriu Cruset va recollir a continuació el segon accèssit
pel treball “Els nostres arbres”, explicant la mateixa que:
“el meu treball pretenia només que la gent aprengués
a observar els arbres del poble; tenim arbres molt macos, alguns una mica
deixats de la mà de deu. I com que fa molt de temps que em dedico
aquest tema i en algun moment una determinada persona m’hi va fer
enamorar, que era una professora d’universitat que ens va parlar
molt bé de les alzines i ens la va ensenyar a estimar, jo he procurat
fer el mateix amb els nens a l’escola i de tot aquest munt de records
de vivències de ‘patejar’ carrers, de veure arbres
això és sobre el que vaig escriure. Llavors invito a tothom
que s’ho llegeixin i que els vagin a veure; invito a la gent a passejar-se
pel poble mirant els arbres que tenim”.
Josep Vicente, com a representant del jurat del premi, va explicar els
motius de la decisió del jurat d’atorgar el dos accèssits
amb les següents paraules:
 “Al
Premi de recerca Enric Descayre del Concurs Literari convocat pel setmanari
ÀNCORA hi han concorregut tres treballs. Cada treball ha estat
avaluat pels membres del jurat individualment. Després, conjuntament,
n’han fet l’avaluació col·legiada. Resultat
d’aquest procés ha estat la decisió de declarar “no
adjudicat” el premi convocat i proposar a la publicació convocant
de concedir dos accèssits a sengles treballs presentats.
En prendre la seva decisió el jurat ha considerat que tot treball
de creació, és a dir, no rutinari o repetitiu, exigeix imaginació
i rigor. És molt així quan l’instrument de creació
és literari, i no ho és menys, ans el contrari, quan l’objectiu
i el mètode del treball és la recerca. Simplement, ho és
d’una manera diferent. Tot necessita imaginació i rigor però
en la recerca el rigor ha de ser més exigent, més estricte:
ha de donar resposta a una disciplina diferent de la que exigeixen la
lírica o la narrativa.
Comentant breument i un per un els tres treballs presentats, considerem
primer el titulat “El nostre port”: Després de la introducció,
l’autor situa tant la població com el propi port en els respectius
i concèntrics contexts històrics, el local i el general,
dins dels quals hi desenvolupa la peripècia del port. A seguit,
l’autor ressenya i comenta els quinze esbossos de modificació
del disseny de l’obra pública que s’han ideat en els
últims anys per a la reestructuració d’aquest equipament.
Un setzè esbós és l’ideat i comentat per l’autor.
El treball acaba amb una consideració final.
En el text presentat s’hi troben dades sense contrastar o no suficientment
contrastades que afecten el valor del treball com a recerca, cosa que
ens priva de qualificar-lo amb menció. Això no obstant,
és just reconèixer en l’autor uns senyals positius
d’aptituds per aquesta disciplina i si, com sembla, sent interès
en la recerca històrica, creiem que hi ha motiu per encoratjar-lo
a persistir, més si, com se li suposa, és jove.
 Un
altre treball presentat és el que té per títol “Els
nostre arbres”. El tema, prou explícit en el títol,
és donar notícia de vint-i-una espècies arbòries
del nostre àmbit, amb la intenció, expressada en la introducció,
d’aproximar la gent als nostres arbres, a la noble presència
urbana dels arbres, aquests “sers” que podríem dir
que són “els nostres altres veïns”. La intenció
és evidentment didàctica i cívica, cosa que avalora
el treball. Per altra banda l’apropament als arbres és plantejat
d’una manera afectuosa i fins a cert punt col·loquial, és
a dir “aproximadora” per bé que no mancada de referències
científiques, i en la descripció de cada arbre hi ha introduïts
detalls de les seves peculiaritats físiques (en alguns casos es
mencionen llegendes que en diríem “arbòries”),
i s’expliquen les utilitats pràctiques d’altres espècies,
tot expressat des d’un punt de vista planer. En absència
de premi s’ha proposat un accèssit per a aquest treball.
Llavors vam considerar el treball titulat “La guerra civil a través
la història oral”, títol ambiciós per a un
seguit de relats recollits oralment sobre vivències de persones
que van viure aquell trist període. És un conjunt ben estructurat,
amb una notable introducció en la qual s’explica l’estructura
del treball i la tècnica de les entrevistes. A continuació,
en un altre apartat, la guerra del 36-39 és contextualitzada en
els seus antecedents històrics, i s’entra a seguit en pormenors
del temps de la guerra a la ciutat.
Vénen llavors les entrevistes fetes a nombroses persones, tant
dones com homes, amb experiències viscudes en aquell període,
aplegades per temes: els bombardeigs, la por, el menjar, el treball, els
refugiats, els diners, etc., cosa que aclareix favorablement la lectura.
És en la realització d’aquest apartat on es troben
algunes contradiccions i inversemblances que poden ser atribuïbles
a una errònia interpretació de part de l’autor o a
llacunes en la memòria de més de seixanta anys enrera dels
entrevistats.
Salvades aquestes observacions creiem que el conjunt de les entrevistes
dóna una idea aproximada, en la mesura que és possible al
cap de tants anys, de la realitat, diríem “personal”,
del que ja és un temps històric que va ser viscut “en
temps real” més de seixanta anys enrera.
El treball, extens de vuitanta-dues planes, inclou mapes, gràfics
estadístics i plànols de la ciutat i acaba amb unes meditades
conclusions. El jurat va ser del parer, que fou acceptat, d’atorgar
un altre accèssit al treball “La Guerra Civil a través
de la història oral”.
Premi Narració
“Elegia per a la pau” va ser el treball guanyador de la modalitat
de narració. La seva autora Remei Romanos, en recollir el premi
va manifestar: “el meu treball és un recopilatori de tres
contes; un es diu “Soldadets rovellats” i el situo a la segona
guerra mundial, al principi i és entre un noi alemany que escriu
a la seva mestra que és jueva i està perseguida i acabarà
morint en un camp de concentració. L’altre el situa menys
o menys a la primera intifada i són dos germans palestins; la noia
s’exilia, recobra les paraules, la pau, el perdó, però
el germà segueix lluitant a Palestina ple de rencor, d’odi
i mor no tant per les bales d’un israelita sinó pel seu propi
odi, per la seva incapacitat de perdonar. I l’últim és
una mestra, “La passió de Muna” es diu, iraquiana,
en la tristament famosa guerra d’Iraq dels últims temps que
encara l’estem vivint, i es queda en una escola abandonada resguardant
uns nens i com que les guerres no saben llegir i els militars no tenen
idea del que és la pau els bombardegen i els maten. Això
és tot, una mica trist”.
 L’explicació
del vot o decisió d’atorgar aquest premi per part del jurat
la va fer Xavier Duran, component del mateix, argumentant que: “Hi
ha títols ben oportuns. "Elegia per a la pau" n'és
un. A qualsevol època és important fer una elegia per a
la pau, però potser en els moments que vivim ho és més
que mai. La primera narració d'aquest conjunt de tres es basa en
una sèrie de monòlegs interiors d'una mestra àrab.
S'inicia amb el record de la mort del pare, a causa d'un infart, provocat
per un greu disgust. La causa: que la seva filla no accepti, com és
habitual en la seva cultura, un casament acordat sense la seva opinió.
Sis mesos a Londres li havien obert els ulls a una altra forma de viure,
amb llibertat per poder estudiar, per vestir com volgués, per triar
les seves amistats i la seva parella. A partir d'aquí, els monòlegs
interiors exposen les vivències de la noia que durant els bombardeigs
de la primera guerra d’Iraq intenta protegir els que solen ser les
víctimes més injustes i més perjudicades a les guerres:
els nens. En aquests monòlegs el to és adequat, hi ha sentiment
sense caure en excessos –no és fàcil conservar aquest
equilibri– i el llenguatge està treballat. Això darrer
és important, ja que en literatura no n'hi ha prou amb narrar un
bona història, sinó que cal cuidar i ser ambiciós
amb el llenguatge. La història està ben travada, amb una
adequada ordenació dels elements i la inclusió d'algun registre
diferent, com ara el conte que la noia explica als nens per entretenir-los.
La segona narració, "Soldadets rovellats", està
situada en una època més llunyana i en un altre àmbit
geogràfic. A Praga, el 1939, un noi escriu una llarga carta a la
seva mestra, que és jueva. Es descriu així una època
en què esclata una ideologia que molts no havien volgut veure tan
perillosa com era realment i que fins i tot aleshores probablement no
va rebre la resposta ràpida i adequada que mereixia. A través
de la carta coneixem el temor que inspira l'avenç del nazisme i
percebem la sensibilitat d'un jove que sembla endevinar el perill real
i l'horror que s'acosta. Una sorpresa final arrodoneix amb encert el simbolisme
de la narració. A la tercera narració tornem als països
àrabs, en aquest cas, amb l'intercanvi epistolar d'una noia, que
viu a occident, i el seu germà, que es troba a Palestina. El contrast
de postures permet denunciar la intransigència i el fanatisme amb
el desig de pau i de tolerància. La narració dibuixa la
dificultat de raonar i d'acceptar les diferències ideològiques
i ètniques quan a una postura fanàtica se li afegeix una
situació extrema que fa molt difícil i perillosa la vida
diària. Les tres narracions intenten mostrar els valors de la interculturalitat,
amb les seves llums i ombres i sense caure en un excessiu maniqueisme,
un perill sempre present en aquests casos. Estilísticament, l'autora
mostra un to adequat a cada sentiment i personatge i combina encertadament
els diferents gèneres. La construcció de les narracions
és correcta i el final adequat. L'autora aprofita la història
per demostrar que es pot aplicar com a lliçó. Això
ens ha recordat dues frases que ben bé podrien encaixar amb les
intencions del conjunt. Una és de Bertolt Brecht: "Els pobles
que no coneixen la història estan condemnats a repetir-la".
L'altra és de T.S. Eliot: "Passat i present estan present,
potser, en el futur". Són maneres de dir que la història
influeix forçosament en els esdeveniments i que només a
partir del seu coneixement i de la seva anàlisi podem construir
un futur millor. Un futur que l'autora desitja, com demostra en el títol
i en els continguts, ple de pau.”
Premi i accèssits poesia
La poesia “Naufragis”, guanyadora del premi i presentada per
Josep Masats, aquest va explicar en recollir el guardó que: “Aquesta
obra es diu naufragis perquè és com un dietari que faig
jo, amb poemes breus. Aleshores em considero un supervivent mes d’aquests
naufragis de la vida que de tant en tant te’n toca un, aquests exteriors
que ja són complicats, els interiors ja s’han de convertir
en poesia a vegades per poder sobreviure. Potser s’han de llegir
–i en cità alguns d’ells pels presents, tot agraint
llavors el guardó–.
El primer accèssit “La sal dels meus pits” (Tankes
enllaunades), poesia escrita per Teresa Serramià va ser justificada
per la seva autora amb les següents paraules: “Vaig saber la
convocatòria d’aquest concurs, jo tinc la flaca d’escriure
poemes molt llargs i em vaig plantejar d’escriure Tankes i llavors
contraposant imatges del mar amb les vivències interiors, personals
o d’un poble, o d’una llengua, van anar sorgint diverses coses
que em van sorprendre força. Unes es van poder recollir més
en una temàtica amorosa i unes altres més transcendentals
sobre el pas del temps, sobre les inquietuds, sobre les circumstàncies
perilloses que pot viure una persona amb la llengua, posant també
un exemple de la seva obra com el seu predecessor”.
En quant al segon accèssit de poesia titulada “Fil de Roda”
escrites pel mallorquí Joan Tort, no va poder ser lliurat personalment
al seu autor amb motiu de no poder desplaçar-se a Sant Feliu per
causa de les inclemències meteorològiques entre Mallorca
i la península.
La poetessa guixolenca Àngela Ribas, nova incorporació com
a membre del jurat del premi de poesia, va fer la següent valoració
de les obres premiades:
“El jurat del premi “Poesia Marinera Margarita Wirsing i Bordas”
ha valorat les obres presentades tenint en compte diversos aspectes: el
tractament del tema entenent “poesia marinera” com un terme
obert a tota expressió poètica suggerida i generada a partir
del mar, més enllà d’un element de paisatge, les diferents
estètiques, la modernitat, el procés creatiu i l’execució
final subratllant-ne la qualitat literària que ha de tenir una
obra per ser publicada.
Així, pel que fa a l’obra guanyadora, Naufragis, en què
l’autor pren el mar com a metàfora de la vida, i el mar esdevé
el pretext a partir del qual descabdella tots els fils (la dona, els records
un món d’infantesa, la mort, la natura i encara un camí
sota la lluna de Sant Elm), els trets més significatius valorats
pel jurat han estat: l’habilitat en l’expressió, la
capacitat de concreció que requereix el poema breu (un Haikú)
i l’estructura unitària de l’obra.
Quant a La sal dels meus pits (TanKes enllaunades), que ha obtingut el
primer accèssit, obra que aconsegueix la complicitat amb el lector
a través de la força dels sentits i que transmet un món
ple de sensualitat i erotisme, ha estat valorat especialment el joc visual
dels poemes, aconseguit amb l’ús d’una tipografia agosarada
i la distribució del vers en l’espai, talment com si aquest
hi llisqués lliurement.
I, finalment, destacar de Fil de roda, l’obra a la qual s’ha
atorgat el segon accèssit, i que ens parla del pas del temps en
un viatge per “un mar que es fa i desfà”, el llenguatge
precís i la força narrativa dels poemes”.
PARLAMENTS DE LES AUTORITATS
Com a cloenda de l’acte, varen ser els representants institucionals
i d’entitats els que varen fer el seu respectiu parlament. En primer
lloc Francesc Xavier Jonama, Director de la Zona de Girona de Caixa de
Sabadell, va dir:
“Des de la Fundació Caixa de Sabadell, una vegada més
ens complau de participar en l’acte de lliurament dels PREMIS ÀNCORA,
que en els seus quatre anys de vida ja han aconseguit un fort arrelament
popular.
Si des de fa tres anys nosaltres hi estem col·laborant, és
perquè creiem en la literatura com a transmissora de valors humans,
però també per la seva capacitat de dinamització
cultural. Avui els PREMIS ÀNCORA ja són un nou signe d’identitat
de Sant Feliu de Guíxols.
Crec que això ens ha d’animar a tots, als organitzadors i
als que tenim l’honor de col·laborar-hi, perquè és
a partir d’iniciatives com aquesta que es construeix el patrimoni
cultural d’un país. Sobretot quan, com és el cas,
un certamen literari aplega la narrativa, la poesia i l’assaig;un
ventall prou ampli per representar la sensibilitat artística i
el pensament.
I un altre mèrit, gens menyspreable, d’aquest tipus de certàmens,
és que ens dóna l’oportunitat de ser avui aquí,
reunits entorn d’un fet cultural i amb ganes de compartir aquest
caliu extraordinari. Així hem pogut gaudir del record de Salvador
Espriu i de l’alegria dels guanyadors d’enguany que passaran
a engruixir l’historial d’aquest premi.
Iper la meva banda, no em resta sinó agrair a l’equip de
la Revista ÀNCORA la seva labor organitzativa, així com
destacar el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols,
la Diputació de Girona i Ràdio Sant Feliu, amb qui tenim
el goig de compartir la col·laboració amb els premis.
Ia tots vostès, que aquesta nit ens han volgut acompanyar per donar
caliu a aquest acte, els agraeixo la seva gentilesa.
Moltes gràcies i molt bona nit”.
Joan Puig, Vicepresident de la Diputació de Girona-President de
la Comissió de Cultura, es va expressar amb les següents paraules:
“L’esforç i la constància que representa fer
un setmanari com és ÀNCORA amb la seva història per
la seva continuïtat i convocar aquests premis. Vull donar l’enhorabona
als guanyadors i als participants, i encoratjar ÀNCORA, l’Ajuntament
i entitats per continuar endavant i els membres del jurat per la seva
tasca, perquè és important per l’equilibri territorial
i des d’arreu de Catalunya que un país com el nostre que
té molts premis literaris segueixin vigents. Penso que, així,
reforcem el fet que la cultura catalana i el país són mereixedores
de ser presents al món, al món de les arts, al món
de la cultura. En aquest sentit, cal valorar l’esforç d’aquests
premis i volem continuar-ho fent des de la Diputació de Girona.”
Per la seva banda, el Coordinador Territorial dels Serveis de Cultura
de la Generalitat a Girona, Joan Domènech, es dirigí als
presents amb aquestes paraules: “que són realment importants
per a la trajectòria del nostre país i reafirmar-lo cada
vegada més en la nostra cultura”. I va continuar: “Penso
que hi ha diverses revistes que constitueixen un caliu important per anar
mantenint a diversos indrets aquesta força estimulant com el “Recull”
de Blanes, “Llum i Guia” de Cassà de la Selva i ÀNCORA
aquí a Sant Feliu. Tot això és un esforç que
els que estem al món de la cultura sabem que costa i que no és
fàcil, i per tant valorem moltíssim. I la meva presència
aquí és per significar que la institució que represento
està pendent de tota aquesta feina, que us agraïm moltíssim
perquè, en definitiva, sense vosaltres els polítics no podríem
fer tot el que cal per anar mantenint el nostre país i tirar-lo
endavant.”
Finalment l’alcalde Joan Alfons Albó va posar punt i final
a la vetllada dels premis tot dient: “Com a alcalde de la ciutat,
vull donar les gràcies a la Caixa de Sabadell, la Diputació
de Girona i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el
fet de comptar amb el Setmanari ÀNCORA. A la ciutat de Sant Feliu
ens fa un gran servei, perquè, cosa que passa a pocs llocs, aquí
es pot escriure. Això és el que representa l’ÀNCORA
d’ençà fa molts anys. El sistema que utilitza de jurat
és modèlic, així com l’explicació del
premi. I també l’encerten amb el conferenciant. A través
de la literatura ens emocionem i ens transmet moltes coses. Segurament,
si per un moment tot el que hem llegit, els que estem llegint o llegirem
no ho féssim, estic convençut que tot el món a cadascun
de nosaltres s’empetitiria moltíssim. Per tant, les persones
com les que hem guardonat avui el que fan és fer el nostre món
una mica més gran.”
Tots els assistents a l’acte d’aquesta quarta edició
de lliurament dels Premis Literaris ÀNCORA varen ser obsequiats
amb una copa de cava en el mateix edifici de l’Ajuntament. Tal com
estava anunciat, la jornada va acabar amb el tradicional sopar literari
al Restaurant Can Salvi, ofert pels organitzadors del certamen als guanyadors,
acompanyants, autoritats i patrocinadors.
1. Guanyadors, jurats, conferenciant i autoritats.
2. Frederic-Pau Verrié en un moment de la seva conferència.
3. La presidència de l’acte.
4. Meritxell Vinyas rebent l’accèssit.
5. Beatriu Cruset rebent l’accèssit.
6. El premi de narrativa recollit per Remei Romanos.
7. Josep Masats, premi de poesia.
8. L’accèssit de poesia per a Teresa Serramià.
9. Els membres del jurat presents a l’acte.
10. El públic assistent al lliurament dels premis.
RELACIÓ PREMIS LITERARIS ÀNCORA ANY 2003
PREMI D’INVESTIGACIÓ I RECERCA ENRIC DESCAYRE SALGAS, DOTAT
AMB 1.000 _
3 treballs presentats.
Per decisió del jurat, no es concedeix el premi i sí atorgar
dos accèssits de 500 euros cadascun als treballs “La Guerra
Civil a través de la història oral” presentat sota
el pseudònim de Antaviana, autora Meritxell Vinyas Clos de Santa
Cristina d’Aro, i
“Els nostres arbres” presentat amb el pseudònim de
Mèlia, autora Beatriu Cruset Ballart de Sant Feliu de Guíxols.
PREMI DE NARRACIÓ CLAUDI ISERN LLORENS,
DOTAT AMB 650 _
12 treballs presentats.
Guanyador el treball, “Elegia per a la pau” presentat sota
el pseudònim de Roma, autora Remei Romanos Madriles, de Barcelona.
PREMI DE POESIA MARINERA MARGARITA WIRSING BORDAS, DOTAT AMB 500 _
29 poesies presentades.
Guanyadora la poesia “Naufragis” presentada amb el pseudònim
de Marçal, autor Josep Masats i Safont, de Mollet del Vallès.
Accèssit de 250 _ a la poesia “La sal dels meus pits”
(Tankes enllaunades), presentada amb el pseudònim de Georgina,
autora Teresa Serramià i Samsó, de Barcelona.
Accèssit de 250 _ a la poesia “Fil de Roda”, presentada
amb el pseudònim de Joan Tort, autor Bernat Oliver i Font, de Calvià
- Illes Balears.
Acta del veredicte del Premi Investigació Enric Descayre i Salgas
Reunit el jurat del Premi Enric Descayre i Salgas d’Investigació
i Recerca, format per Josep Vicente i Romà, Lluís Palahí
i Xargay i Francesc Aicart i Hereu, MANIFESTEN:
1r. Declarar finalistes els tres treballs presentats: La Guerra Civil
a través de la història oral (Pseudònim Antanviana);
El Port de Sant Feliu de Guíxols (Pseudònim Challenger)
i Els nostres arbres (Pseudònim Mèlia).
2n. No concedir el Premi Enric Descayre i Salgas d’Investigació
i Recerca i atorgar dos accèssits de 500 euros cadascun als treballs:
La Guerra Civil a través de la història oral (pseudònim
Antaviana).
Els nostres arbres (pseudònim Mèlia).
3r. Publicar els treballs guardonats prèvia consulta i acord dels
autors amb el jurat.
Sant Feliu de Guíxols, 21 de setembre de 2003.
Josep Vicente Romà - Francesc Aicart Hereu - Lluís Palahí
Xargay.
Acta del veredicte del premi Claudi Isern Llorens de Narració
Reunits els components del jurat que ha de dictaminar el guanyador del
premi de narració Claudi Isern i Llorens, convocat pel Setmanari
ÀNCORA de Sant Feliu de Guíxols, en la seva edició
de l’any 2003, format per: Xavier Duran, Sergi Doria i Toni Sala,
han decidit per unanimitat i entre els treballs presentats, atorgar el
premi de 650 euros a l’obra titulada:
Elegia per a la pau, presentada amb el pseudònim de Roma.
Sant Feliu de Guíxols, 21 de setembre de 2003.
Xavier Duran - Sergi Doria - Toni Sala.
Acte del veredicte del premi de Poesia Marinera Margarita Wirsing i Bordas
Reunits els membres del jurat del premi de Poesia Marinera Margarita Wirsing
Bordas, convocat pel Setmanari ÀNCORA de Sant Feliu de Guíxols,
en la seva edició de l’any 2003, format per Joaquim Molas,
Narcís Ruscalleda i Àngela Ribas, han decidit per unanimitat
atorgar el premi de 500 euros a la poesia titulada:
Naufragis, presentada sota el pseudònim de Marçal.
Així mateix i d’acord amb l’organització, també
ha decidit concedir dos accèssits de 250 _ cadascun a les següents
poesies:
La sal dels meus pits, amb el pseudònim de Georgina.
Fil de Roda, amb el pseudònim de Joan Tort.
Sant Feliu de Guíxols, 21 de setembre de 2003.
Joaquim Molas - Àngela Ribas - Narcís Ruscalleda.
|
