VUITENS PREMIS ÀNCORA 2007
EL GIRONÍ VÍCTOR GAY GUANYA EL DE NARRACIÓ I LENA PAÜLS, DE BARCELONA, OBTÉ EL DE POESIA

El divendres 26 d'octubre, el Saló de Plens de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va acollir l’acte de proclamació pública dels veredictes dels jurats i lliurament dels premis de la convocatòria d’enguany dels Premis ÀNCORA 2007.
A l’edició d’aquest 2007 s’havia presentat un sol treball en la modalitat d’Investigació i Recerca Enric Descayre, 9 pel de narració Claudi Isern i 29 pel de poesia Margarita Wirsing. L’acte va començar amb una actuació poeticomusical a través dels grans autors de la literatura catalana a càrrec de Jaume Calatayud i Vicente Monera. En un recorregut a través de les lletres amb la temàtica marinera com a rerefons, els dos rapsodes-músics van repassar composicions poètiques de Maragall, Sagarra, Pla, Pere Quart, Salvat-Papasseit, Costa i Llobera, Rosa Leveroni, Espriu, J.V. Foix o Martí Pol, entre altres.
Tot i que la tarda del divendres va ser plujosa, el Saló de Plens es va omplir de públic assistent, en una activitat que ja s’autoanomena “nit literària per excel•lència” de Sant Feliu de Guíxols.
El director de la publicació, Josep Maria Isern, va introduir, i va resumir a grans trets, el que havia significat la convocatòria de l’any 2007, vuitena edició dels premis.
Aquesta va ser la seva intervenció:
La presentació de treballs es manté en general estable, almenys pel que fa als de narració i poesia, aquests darrers amb un lleuger increment en tractar-se ara de poesia de tema lliure i no marinera com fins l’any passat. En els d’investigació i recerca solament s’hi ha presentat un sol treball.
En el jurat d’aquest apartat, enguany hi ha un nou membre com és Francesc Sánchez, director de l’IES Sant Elm, llicenciat en matemàtiques que ha rellevat Lluís Palahí, igual com l’any passat ho va fer Obdúlia Gutiérrez per Josep Vicente.
Informar també que aquests darrers anys els treballs guanyadors es publiquen en forma d’encartament dins l’edició de l’exemplar d’ÀNCORA que s’edita coincidint amb la setmana de Sant Jordi. D’aquesta manera tenen una més àmplia difusió.
Per acabar excusar la presència dels dos membres del jurat de narració Xavier Duran i Toni Sala i de Joaquim Molas pel de poesia, que per qüestions personals no poden assistir a l’acte d’aquesta nit i també la del director del serveis de Cultura de la Generalitat a Girona que no pot fer-ho per problemes d’agenda.
I finalment agrair públicament una vegada més a les institucions, entitats, membres del jurat el suport i la col•laboració que ens ofereixen per poder convocar anualment aquests Premis ÀNCORA, en una vetllada que la podríem denominar ja la nit de les lletres guixolenques.
Després d’escoltar l’actuació musical i poètica, la vetllada va continuar amb l’explicació del veredicte del jurat, en les diferents modalitats.

PREMI D’INVESTIGACIÓ ENRIC DESCAYRE I SALGAS

Es va començar amb el veredicte del Premi d’Investigació i Recerca Enric Descayre, dotat amb 1.500 euros, que va quedar desert. El jurat estava format per Francesc Aicart, Francesc Sánchez i Obdúlia Gutiérrez, la qual va fer de portaveu. Tal com va indicar en la seva intervenció, l’únic treball d’investigació i recerca presentat amb el títol de “Història Sardanista de Sant Feliu de Guíxols”, amb el pseudònim d’Egipte, el jurat va declarar-lo “no finalista”.
Aquestes van ser les causes d’aquesta decisió, tal com va assenyalar Obdúlia Gutiérrez que va dir: El jurat no ha atorgat el premi a l’únic treball presentat perquè malgrat que el tema és prou interessant, ha considerat que no reuneix les condicions mínimes exigibles en un premi d’investigació. En l’aspecte formal no parteix d’unes premisses ni arriba a unes conclusions i el llenguatge no és gaire acurat. En l’aspecte tècnic, en la major part del text l’autor no cita les fonts d’on extreu la informació necessària per elaborar-lo. No obstant això, el jurat agraeix a l’autor el seu esforç personal i l’encoratja a millorar aquests aspectes en futures recerques.

PREMI DE NARRATIVA

A continuació es va descobrir la identitat del guanyador del premi de Narrativa Claudi Isern (dotat amb 1.000 euros). El guanyador, Josep-Víctor Gay, va presentar una obra titulada “Cendres a Sant Elm”, i s’havia presentat amb el pseudònim de Lleo Whert. Gay és un referent indiscutible del periodisme a les comarques gironines: durant molts anys va ser director del Diari de Girona.
El Jurat estava format per Xavier Duran, Toni Sala i Sergi Doria.
Aquesta va ser la deliberació, que va dir públicament Sergi Doria: El jurat va premiar “Cendres a Sant Elm” per unanimitat, ja que la seva qualitat superava amb escreix la mitjana dels treballs presentats. Ens trobem amb una narració que parteix d’un fet real per construir un artefacte literari. Com diu l’escriptor Imre Kertész, “mentre l’autobiografia es limita a recordar coses, la ficció crea un món”. En aquest sentit, l’autor s’inspira en un fet esdevingut a Sant Feliu a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i documentat als arxius, per afaiçonar una trama amb ingredients de ficció. La Rambla Vidal, l’Hospital Municipal, el Monestir o l’ermita de Sant Elm, són escenaris carregats de simbolisme.
“Cendres a Sant Elm” és una eficaç combinació de temps narratius i comunicació entre generacions mitjançant l’alternança del “flash-back”: el passat de 1944 i el present de 2004.
Apareix també la figura de l’aviador, company del legendari Antoine de Saint-Exupéry. Aquesta recreació de l’heroi la trobem en altres obres, com la novel•la de Juan Marsé “Rabos de lagartija”, un heroi atractiu i fugitiu que comparteix afinitats culturals i sentimentals amb la protagonista.
L’autor dosifica amb solvència expressiva textos narratius, descriptius, memorialístics o autobiogràfics, fragments de poemes de Byron i Shakespeare, cançons de Jacques Brel, l’aspre llenguatge dels informes policials i l’estil epistolar.
Finalment, “Cendres a Sant Elm” constitueix una aportació a la memòria històrica ben entesa, que evita els sectarismes dels bons molt bons i els dolents molt dolents per remarcar el valor ètic de les persones que estan per sobre de les ideologies i no les ideologies que volen equiparar-se amb les bones persones.

PREMI DE POESIA MARGARITA WIRSING

Per últim, es va conèixer la identitat de la guanyadora de l’apartat de Poesia Margarita Wirsing. La dotació d’aquest premi és de 750 euros. El Jurat, format per Joaquim Molas, Narcís Ruscalleda i Àngela Ribas, va jutjar que l’obra “Teló de fons” era la millor. És una composició poètica de Lena Paüls, de Barcelona, que va entrar a concurs amb el pseudònim de Mar Galvany.
Des del Jurat, tal com va resseguir Àngela Ribas, es va destacar la qualitat i interès d’aquesta composició. Aquestes van ser les seves paraules: Avui aquesta explicació del vot l’havia de fer el Sr. Molas , però tal com ja ens ha dit J.M. Isern, no li ha estat possible d’assistir al lliurament dels premis.
He parlat amb ell per telèfon aquesta mateixa tarda i m’ha comentat que li hauria agradat de fer una mena de radiografia o de balanç del que ha estat aquest Premi de Poesia fins avui, tenint en compte que aquest any en celebrem ja la vuitena edició. Mirant enrere, doncs, després de 7 primers premis i al voltant d’una quinzena d’accèssits, em deia, s’ha anat dibuixant un mapa amb la varietat d’obres presentades. Poemes de tons diferents: intimistes, narratius, descriptius, d’experimentació formal... Haikús, sonets, sextines, cal•ligrames... I amb tot, hem pogut conèixer diferents veus poètiques, diferents poetes, des d’aquells que just s’inicien en el món de la poesia fins a aquells que en podríem dir professionals.
En aquesta convocatòria 2007 s’hi han presentat 29 obres (entre reculls i poemes sols) i hem de dir que aquell mapa s’ha ampliat, fent referència encara a les paraules del Doctor Molas.
A més, és important de ressaltar que és el primer any que el premi s’ha obert, el tema ara és lliure,i això és el que potser ha generat que hi haguessin més reculls que no pas poemes sols, tot i que la temàtica marinera no ha deixat de ser present en alguna obra.
Els tres reculls premiats (un primer premi i dos accèssits) contenen poemes reflexius, i tots tres són articulats al voltant d’un tema concret: el teatre, l’abecedari i l’erotisme.
Teló de fons, l’obra guanyadora, és un recull de dotze poemes articulats al voltant del món del teatre. “El teatre existeix quan algú el mira”, diu l’autora. I efectivament, sense espectador no hi ha espectacle, i així és com també nosaltres, lectors-espectadors, ens sentim en llegir aquests poemes. A partir de diferents elements com la “veu en off”, el “càsting” o el “diorama”, per posar alguns exemples, l’autora, la seva veu i la seva mirada, recorren diferents escenes. En destaquem la unitat, i ens agrada haver descobert les diferents lectures que hi ha darrere la poeta, un pòsit cultural que es reflecteix a l’obra.
Vint-i-sis, premiada amb un dels accèssits, és una obra construïda a partir de les diferents lletres de l’abecedari. La lletra inicial, tant del mot del títol, com del primer mot del primer vers de cada poema, marca la línia del recull. De l’A a la Z. Una estructura tancada. Són vint-i-sis poemes breus, d’una aparent senzillesa, però especialment suggeridors.
Rere la línia, que ha obtingut l’altre accèssit, és un recull de tretze poemes en el qual el llenguatge del cos dibuixa diferents escenes del joc eròtic. Un llenguatge del cos expressat tant amb un llenguatge verbal directe, alliberat (“Aquesta és la meva sang en empremtes d’obscenitats, alliberades”) com en un altre de més delicat i ple de sensibilitat (“besaré una falsa calma entre canells”). Poemes que contenen emoció i també reflexió.
Per últim, en nom dels tres membres del jurat, felicitar els guanyadors i encoratjar els altres participants, recordant especialment els finalistes, a continuar escrivint.

PARAULES DELS GUANYADORS

Com ja va sent habitual a l’acte del lliurament, es demana als guanyadors que diguin alguns mots referents al treball presentat i guanyador. En primer lloc va ser Víctor Gay que va dir:
M’han demanat que els faci una breu explicació referent a la narració que s’ha considerat guanyadora del premi “Claudi Isern” que s’integra en els que per vuitena vegada convoca el setmanari ÀNCORA, ja ho faré, però abans deixin-me dir dues paraules: gràcies i felicitats.
Gràcies als components del jurat, no sols pel premi que m’han concedit, també per la seva feina. La lectura de les obres a concurs suposa sempre un esforç i una dedicació que mereix ser reconeguda públicament. Quan em van fer saber la seva decisió els vaig comentar que en termes planers i entenedors s’anomena, el “fallo” del jurat. Per tant, els eximeixo de qualsevol debat posterior, en tot cas correspondrà al “culpable”, a l’autor que només els pot tornar a dir: gràcies.
La felicitació és per a tots els que fan possible que cada setmana, puntualment, tinguem el setmanari a mans. Felicitem l’actual equip i a tots els que en el decurs de 60 anys han participat en aquesta aventura informativa. I els ho puc dir amb coneixement de causa, ja que les meves primeres armes periodístiques les vaig fer en una publicació molt semblant a ÀNCORA que, amb les degudes transformacions que els canvis socials que cada moment han aconsellat, també segueix editant-se, per tant és de la lleva del setmanari de Sant Feliu. El fenomen de la premsa local i comarcal de Catalunya és únic, no es repeteix en cap altre territori de l’Estat. Personalment no em sorprèn, opino que es tracta d’un tret de la nostra identitat cultural i de la bona salut de la llengua catalana. Per tot plegat, amics i amigues d’ÀNCORA, per molts anys.
I ara sí, dos mots més a l’entorn de “Cendres a Sant Elm”. Ja deuen endevinar que es tracta d’una narració centrada a Sant Feliu. És cert i, concretament, en un espai de cinc dies, els que van del 31 de juliol, al 4 d’agost de 1944, amb uns salts en el temps fins els anys 2000 i 2004.
Ara que el referent a la memòria històrica està de prou actualitat i que es fixa en la Guerra Civil i els milers i milers de tragèdies que va generar, la majoria de les nostres famílies segur que en podem conèixer alguna, hi ha una altra vessant coincident en el temps que resta en la penombra: es tracta de la participació, del compromís i fins de l’heroisme d’un grapat de catalans i catalanes, de gironins i gironines i també de ganxons i ganxones que, des de l’interior del país van donar suport als aliats occidentals en el decurs de la Segona Guerra Mundial. Uns eren membres de les xarxes d’evasió que van ajudar molts militars i civils a creuar la frontera, en el sentit nord/sud, fins a posar-los en mans dels diplomàtics dels seus països respectius, d’altres eren informadors valuosos de les activitats que alemanys i italians portaven a terme aquí amb la “benedicció” de les autoritats de cada lloc, malgrat la neutralitat oficial del govern de Madrid, altres, senzillament escoltaven la BBC de Londres i feien circular les notícies sobre l’exacta situació i evolució del conflicte. Val la pena fer també memòria històrica d’aquests nostres conciutadans i conciutadanes que ens estan deixant per l’inevitable pas del temps. A Sant Feliu, mercès a l’encomiable tasca del seu arxiver, el bon amic Àngel Jiménez, un recent jubilat que no vol dir retirat, es disposa d’abundosa informació al respecte.
És el que de fet pretén aquesta narració on també es fa referència a un parell d’escriptors pels quals l’autor té especial querència, malgrat ser prou distants en temps i estils, com William Shakespeare i Antoine de Saint-Exupéry. Deixem a la curiositat dels possibles lectors l’exercici de tractar d’identificar els personatges que van ser la veritable font d’inspiració de la història que s’explica. Serà una petita prova de memòria tot seguint els tocs si volen romàntics i humans que s’inclouen. En qualsevol cas és vàlida l’observació inevitable que es fa constar: “Qualsevol semblança amb esdeveniments viscuts i amb persones vives o mortes, només és fruit de la casualitat... una circumstància que també és possible”.
I un darrer prec adreçat als poders municipals, sense cap altre autoritat que la d’un sentimental: sàpiguen preservar el conjunt de Sant Elm, som molts els que ens ho estimem per raons que ens vénen del fons del cor.
També als guanyadors del premi de poesia i accèssits se’ls demana que recitin un curt fragment de la poesia presentada i guanyadora. Primer va ser Lena Paüls que va recitar el fragment de Teló de Fons següent:

Atures el pinzell en el corretjam
d’un soldadet de plom,
que has agafat de l’estesa grisenca.
Te l’imagines, des de la rereguarda,
exèrcit emissari dels teus greuges.
No pots oblidar aquell dia que recitaves
traient pit, mostrant medalla i urc
entre til•lers en flor i cotxes sorollosos.
Basties amb una paraula darrere l’altra
el temple que et justificava.
Ara, parapetat darrere una pila de llibres
envies missatges de fum
a l’auditori llastimosament descolorit.
Reclames la patent d’aquella escena,
per negociar-la en franquícia.

Seguidament va ser Jesús Garcia qui va recitar el fragment següent de la seva poesia Vint-i-sis:
Giravolt
Gir cerebral que percep
el llampec neuronal,
quan fugís per l’horitzó
amb l’empremta del sol.
Herpètic
Hi ha un dolor fi,
brunyidor, que polís
cor i sentiments.
Iode
Intens i superflu pensament,
baf de port que sura
el vaixell de la imaginació.
Justícia
Jo, i tu, i ell; joc polític.
Gent anònima, en silenci,
amb bufecs i bocins d’alè.

I per últim Laura Dalmau va ser qui va recitar el fragment següent de la seva poesia “Rere la línia”:

Atardant el teu dormir desvetllat
fulgures el meu cos indomable,
irisat per les teves besades.
Ondularàs per la meva espatlla
un desig circulant pels dits.
Resto immòbil, en plomes mullades.
Les natges són entreobertes
al contacte dels rissos del teu membre.
La pròpia nuesa zumzeja
mots ensalivats entre llavis
en una línia de versos emmudits.
Els cossos se’ns acoblen, rere l’albada.

CLOENDA DE L’ACTE I SOPAR LITERARI

Un cop va finalitzar la deliberació i atorgament de premis, va ser el torn d’intervencions dels altres membres de la presidència. Des de la Caixa Sabadell, el seu responsable de la zona de Girona, Francesc Xavier Jonama, va explicar que cada tardor aquesta entitat bancària tenia una data assenyalada per treballar en favor de la llengua i la cultura, a partir de la col•laboració amb els Premis ÀNCORA. Així ho va expressar: En nom de l’Obra Social Caixa Sabadell em plau assistir a l’acte d’atorgament de la vuitena edició dels Premis ÀNCORA. Un any més la nostra entitat col•labora amb uns premis que promouen la literatura i per extensió la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols. Uns premis que es consoliden després de l’augment de participació de l’any passat. Així enguany, com ja és habitual, s’han presentat treballs d’autors de la població, de molts indrets dels Països Catalans i també de l’estranger.
El foment dels premis literaris, amb el Premi Sant Joan Caixa Sabadell com a màxim exponent, és una de les principals línies de treball de l’aposta de l’Obra Social Caixa Sabadell per la literatura.
A la nostra institució creiem que hi ha valors que només es transmeten amb la literatura. Per aquest motiu convoquem el concurs 1 Llibre Nou, que promou la lectura i l’escriptura entre els escolars
Però abans d’acabar m’agradaria destacar que la consolidació dels Premis ÀNCORA és fruit del suport popular i del de les institucions i entitats que hi col•laborem. I és l’equip directiu del Setmanari ÀNCORA qui, amb el seu treball constant, es guanya la confiança de tothom. Des d’aquí aprofito per felicitar-los.
També vull agrair l’ajuda de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Girona i Ràdio Sant Feliu, amb qui ens complau compartir la col•laboració del concurs. I a tots vostès els agraeixo la seva assistència i els desitjo que gaudeixin del sopar. Moltes gràcies i bona nit.
A continuació va parlar Miquel Aguirre, en nom de la Diputació de Girona. Tal com va assenyalar, la seva institució valorava amb molt d’interès la iniciativa dels Premis ÀNCORA. Alhora, va recordar la figura de Gaziel: d’alguna manera, estem tancant l’any Gaziel amb un acte com aquest. Va indicar que la Diputació de Girona es planteja reeditar alguna de les obres de l’escriptor guixolenc.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó, va tancar l’acte, i va agrair l’esforç del setmanari a l’hora d’impulsar aquests premis. Va agrair també al jurat el seu suport i va felicitar els premiats i accèssits.
Tal com va assenyalar, l’Ajuntament de Sant Feliu sempre estarà al costat de la publicació en tot allò que faci falta. Albó va indicar que Sant Feliu de Guíxols no s’entén sense l’ÀNCORA. Albó va llegir un fragment del llibre “Garbinada i Ponent”, de Josep Vallverdú, que feia referència a l’ÀNCORA, especialment els inicis a través de la figura d’Enric Descayre
Un cop es va realitzar la fotografia oficial per enviar als mitjans de comunicació, es va servir un sopar literari per a autoritats, premiats i jurat al restaurant Can Salvi, al Passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols.
El Premis ÀNCORA estan organitzats pel Setmanari ÀNCORA i tenen la col•laboració i patrocini de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Diputació de Girona, Obra Social Caixa Sabadell, Departament de Cultura de la Generalitat i Ràdio Sant Feliu.

PERE CARRERAS
Fotos: P. CARRERAS i ÀNCORA